sábado, 31 de mayo de 2008

Metodologies

Després de repassar les diapositives i fer una llegida ràpida als diferents mètodes diria que al llarg de la meva història com a aprenent de llengües n’he experimentat com a mínim tres de diferents:

Gramàtica – traducció

A la majoria de les classes d’anglès i de francès de la segona escola on vaig anar utilitzaven el mètode de gramàtica-traducció. Recordo que en cada unitat del llibre de text que fèiem servir hi ha havia com a mínim dos exercicis de traducció, una inversa i l’altra directa. En aquestes classes es donava molt d’èmfasi a la gramàtica normativa i al llenguatge formal, a més a més també es pretenia ensenyar gramàtica i lèxic i deixar de banda més l’aspecte oral de la llengua. He de reconèixer que el primer cop que vaig veure un d’aquests exercicis em va sorprendre força, ja que jo venia d’una escola en què a l’aula només es feia servir la llengua que s’estava aprenent (anglès, català o castellà).


El mètode directe

El més representatiu i també més diferenciat del mètode anterior és el fet que a la primera escola a la que vaig anar (l’escola anglesa) a les classes de llengua només fèiem servir la llengua que s’estava aprenent. Això era d’especial importància a les classes d’anglès i recordo que mai varem fer cap exercici de traducció ni cap altre que impliqués cap llengua que no fos l’anglès. A més a més, també recordo que per donar el significat d’una paraula que el professor ens preguntava mai ho podíem fer amb l’equivalent en castellà o en català, sinó que ho havíem de fer a través d’un sinònim anglès o una paràfrasi.

Com ja vaig comentar en la tasca de les teories lingüístiques i psicològiques, en aquesta escola no es donava tanta importància a les normes gramaticals, sinó que se centraven més en la llengua parlada i en l’ús de la llengua. És per això que quan vaig arribar a la segona escola i la professora o algú de la classe em preguntava per què una cosa era d’una determinada manera jo no li sabia respondre amb la norma gramatical, sinó que sempre li deia ‘perquè em sona millor’.


Enfocament oral i situacional

L’estiu de l’any passat em van donar una beca per anar a estudiar anglès a l’estranger i com a segon havia estat a Londres i m’havia enamorat d’aquesta magnífica ciutat, vaig decidir tornar-hi. La veritat és que he de reconèixer que el curs d’anglès va ser l’excusa perfecta per poder tornar a Londres encara que només fos durant el mes d’agost. És per això que al principi em feia una mica de mandra haver d’anar tres hores al dia a una acadèmia i haver-me de llevar super d’hora al matí (a les 7!), però tot això va canviar quan vaig veure com estaven orientades les classes. Tot el que fèiem era oral i l’únic que importava era que parléssim, de fet crec que només vaig agafar el bolígraf per apuntar el vocabulari que anava aprenent. És important tenir en compte que aquest tipus de classes només són possibles amb alumnes amb un nivell avançat ja que per tal de poder mantenir diverses converses de diferents temes abans has d’haver après força vocabulari i haver fet algunes classes de gramàtica.

Segons la meva experiència penso que tots tres mètodes han estat força importants. La veritat és que el segon i el tercer s’assemblen molt ja que tots dos donen molta importància al fet d’utilitzar a classe la llengua que s’està aprenent. Pel que fa al primer, em quedaria amb la part de la gramàtica ja que penso que la gramàtica també es necessària, sobretot si vols escriure correctament en aquesta llengua.

Teories psicològiques

Després d’uns dies de tenir el bloc una mica abandonat, ja torno a ser aquí. Avui per parlar sobre les diverses teories lingüístiques i psicològiques que he experimentat al llarg de la meva història com a aprenent de llengües. Abans de començar, però, he de comentar que en aquesta assignatura estem fent un gran exercici de memòria ja que suposo que molts de vosaltres estareu d’acord amb mi en el fet que de vegades costa molt tirar tants anys enrere i intentar recordar com eren les classes a les que potser varem assistir fa uns 10 o 15 anys. Tot i així, farem el que es pugui i ja veurem què surt.

Un cop fet l’exercici de memòria pertinent, diria que la teoria psicològica més representativa durant la meva experiència com a aprenent de llengües ha estat la conductista. El motiu pel qual crec que això és així és perquè només he après llengua a l’escola, ja que no va ser fins l’any passat que vaig assistir per primer cop a una acadèmia de llengües. Un dels factors que m’ha fet veure clar que el conductisme és la teoria que més he experimentat és el fet que té com a mètode l’ensenyament programat de gramàtica, ja que tant a les classes de català, castellà i anglès de la segona escola que vaig anar donaven moltíssima importància a la gramàtica de la llengua. Pel que fa a la primera escola (l’escola anglesa), em costa molt recordar-me de moltes de les coses que hi fèiem, però si recordo que la gramàtica no era tan important, en el sentit en què no ens passàvem les classes veient les diferents regles de la llengua, i el que més els interessava era que aprenguéssim amb tècniques més pràctiques, volien que aprenguéssim a base de parlar, escriure i llegir.

Pel que fa a la pregunta de ‘en quina teoria em sento més còmode’, doncs no sabria que respondre probablement perquè no les conec prou bé per triar-ne una. No obstant això, crec que el millor seria intentar agafar el millor de cadascuna d’elles ja que les majories absolutes no acostumen a ser gaire bones. En l’aprenentatge, el més important és sempre l’alumne i és per això que el sistema i el professor s’han d’adaptar als canvis i a les noves generacions. És bàsic avançar i evolucionar en tots els aspectes i veure que els alumnes d’avui en dia ja no són els de fa 30 o 20 o 10 anys, sinó que són els d’ara amb els seus inconvenients però sobretot amb les seves virtuts.