La meva experiència com a aprenent de llengües

Tot i haver nascut a Barcelona i tenir pares catalans, jo vaig ser escolaritzada en anglès. Als tres anys vaig entrar a l’Oak House British School, una de les diverses escoles angleses que trobem a Barcelona, i allí m’hi vaig quedar fins als dotze. Durant aquests nou anys, vaig rebre una educació típicament britànica, amb tot el que això implica, i totes les assignatures que feia, excepte català i castellà, estaven impartides en anglès. Més del 80% dels professors eren britànics i la majoria parlava poc castellà i gens de català.

El fet que la primera llengua de l’escola fos l’anglès i que totes les classes fossin en anglès va suposar que jo no fes l’assignatura de Llengua castellana fins al tercer any de ser a l’escola. D’altra banda, no va ser fins a tercer de Primària que vaig començar a cursar l’assignatura de Llengua catalana i que, per tant, vaig aprendre a escriure en aquesta llengua. Tanmateix, això no va suposar cap problema ja que el català és la meva llengua materna i sempre l’he parlat amb tots els membres de la meva família, pel que fa al castellà tampoc va suposar cap problema ja que la majoria dels meus companys de classe eren castellanoparlants i a l’hora del pati gairebé sempre parlava en castellà.

Tot i que no em puc considerar plurilingüe, ja que les tres llengües (català, castellà i anglès) mai han estat al mateix nivell, les interferències que es produïen eren si més no gracioses. Una de les més gracioses i que la meva mare sempre m’ha recordat és que quan volia alguna cosa, com per exemple un got d’aigua, en comptes de dir “em dones un got d’aigua” o simplement “vull un got d’aigua”, sempre deia “puc tenir un got d’aigua? la qual és una interferència sintàctica claríssima de l’anglès may I have a glass of water?. A més, també recordo que la meva mare sempre em corregia i em deia que en català no es deia així, però jo no li feia cas i continuava demanant les coses a la meva manera anglesada! No va ser fins que vaig canviar d’escola que vaig començar a corregir totes aquestes interferències.

Com ja he comentat, als dotze anys vaig canviar d’escola. Va ser en el moment en què havia de passar de l’educació primària a la secundària (ESO) que els meus pares van decidir canviar-me d’escola. Aquest cop, vaig anar a una escola catalana la qual cosa indica que la meva escolarització a partir d’aquell moment va ser principalment en català, tot i que també en castellà ja que feia diverses assignatures en aquesta altra llengua. Aquest canvi, la veritat és que va ser força estrany en diversos aspectes de l’àmbit acadèmic: en primer lloc, el fet de passar a tenir només una assignatura en anglès va ser bastant sobtat ja que estava acostumada a tenir un mínim de set assignatures impartides en anglès; mai havia fet unes matemàtiques en cap altra llengua que no fos l’anglès. En segon lloc, el nivell de les tres llengües no es corresponia ni de bon tros al de la nova escola, sobretot en el cas de l’anglès. En el cas del català i del castellà, vaig haver-me de posar les piles en l’expressió escrita, ja que només feia tres anys que havia après a escriure en català i només ho havia practicat dins l’assignatura de Llengua catalana. D’altra banda, pel que fa a l’expressió oral no vaig tenir problema en cap de les dues llengües perquè les havia practicat des de ben petita.

Pel que fa a les classes d’anglès de la nova escola, em resultaven avorrides i sempre feia coses que jo ja havia fet en el meu segon any a l’escola anglesa, cosa que és completament normal. El fet que el nivell de les dues escoles fos tan diferent va fer que anés perdent una mica l’anglès que havia après fins aquell moment, ja que com tots sabem les llengües, si no es practiquen, s’obliden. Quan vaig ser realment conscient del que m’estava passant, vaig decidir continuar el costum de llegir un llibre per setmana que m’havien inculcat a l’escola anglesa, evidentment aquest llibre era sempre en anglès. Això no va fer que el meu nivell d’anglès, sobretot oral, augmentés però el menys vaig intentar mantenir-lo i crec que en certa manera ho vaig aconseguir.

Sempre he agraït als meus pares el fet que em portessin a una escola anglesa i que em donessin l’oportunitat d’aprendre anglès des de tan petita. A més, suposo que és per això que he acabat fent Traducció i Interpretació i que sempre he tingut aquesta passió per la llengua i la cultura angleses.