Després de repassar les diapositives i fer una llegida ràpida als diferents mètodes diria que al llarg de la meva història com a aprenent de llengües n’he experimentat com a mínim tres de diferents:
Gramàtica – traducció
A la majoria de les classes d’anglès i de francès de la segona escola on vaig anar utilitzaven el mètode de gramàtica-traducció. Recordo que en cada unitat del llibre de text que fèiem servir hi ha havia com a mínim dos exercicis de traducció, una inversa i l’altra directa. En aquestes classes es donava molt d’èmfasi a la gramàtica normativa i al llenguatge formal, a més a més també es pretenia ensenyar gramàtica i lèxic i deixar de banda més l’aspecte oral de la llengua. He de reconèixer que el primer cop que vaig veure un d’aquests exercicis em va sorprendre força, ja que jo venia d’una escola en què a l’aula només es feia servir la llengua que s’estava aprenent (anglès, català o castellà).
El mètode directe
El més representatiu i també més diferenciat del mètode anterior és el fet que a la primera escola a la que vaig anar (l’escola anglesa) a les classes de llengua només fèiem servir la llengua que s’estava aprenent. Això era d’especial importància a les classes d’anglès i recordo que mai varem fer cap exercici de traducció ni cap altre que impliqués cap llengua que no fos l’anglès. A més a més, també recordo que per donar el significat d’una paraula que el professor ens preguntava mai ho podíem fer amb l’equivalent en castellà o en català, sinó que ho havíem de fer a través d’un sinònim anglès o una paràfrasi.
Com ja vaig comentar en la tasca de les teories lingüístiques i psicològiques, en aquesta escola no es donava tanta importància a les normes gramaticals, sinó que se centraven més en la llengua parlada i en l’ús de la llengua. És per això que quan vaig arribar a la segona escola i la professora o algú de la classe em preguntava per què una cosa era d’una determinada manera jo no li sabia respondre amb la norma gramatical, sinó que sempre li deia ‘perquè em sona millor’.
Enfocament oral i situacional
L’estiu de l’any passat em van donar una beca per anar a estudiar anglès a l’estranger i com a segon havia estat a Londres i m’havia enamorat d’aquesta magnífica ciutat, vaig decidir tornar-hi. La veritat és que he de reconèixer que el curs d’anglès va ser l’excusa perfecta per poder tornar a Londres encara que només fos durant el mes d’agost. És per això que al principi em feia una mica de mandra haver d’anar tres hores al dia a una acadèmia i haver-me de llevar super d’hora al matí (a les 7!), però tot això va canviar quan vaig veure com estaven orientades les classes. Tot el que fèiem era oral i l’únic que importava era que parléssim, de fet crec que només vaig agafar el bolígraf per apuntar el vocabulari que anava aprenent. És important tenir en compte que aquest tipus de classes només són possibles amb alumnes amb un nivell avançat ja que per tal de poder mantenir diverses converses de diferents temes abans has d’haver après força vocabulari i haver fet algunes classes de gramàtica.
A la majoria de les classes d’anglès i de francès de la segona escola on vaig anar utilitzaven el mètode de gramàtica-traducció. Recordo que en cada unitat del llibre de text que fèiem servir hi ha havia com a mínim dos exercicis de traducció, una inversa i l’altra directa. En aquestes classes es donava molt d’èmfasi a la gramàtica normativa i al llenguatge formal, a més a més també es pretenia ensenyar gramàtica i lèxic i deixar de banda més l’aspecte oral de la llengua. He de reconèixer que el primer cop que vaig veure un d’aquests exercicis em va sorprendre força, ja que jo venia d’una escola en què a l’aula només es feia servir la llengua que s’estava aprenent (anglès, català o castellà).
El mètode directe
El més representatiu i també més diferenciat del mètode anterior és el fet que a la primera escola a la que vaig anar (l’escola anglesa) a les classes de llengua només fèiem servir la llengua que s’estava aprenent. Això era d’especial importància a les classes d’anglès i recordo que mai varem fer cap exercici de traducció ni cap altre que impliqués cap llengua que no fos l’anglès. A més a més, també recordo que per donar el significat d’una paraula que el professor ens preguntava mai ho podíem fer amb l’equivalent en castellà o en català, sinó que ho havíem de fer a través d’un sinònim anglès o una paràfrasi.
Com ja vaig comentar en la tasca de les teories lingüístiques i psicològiques, en aquesta escola no es donava tanta importància a les normes gramaticals, sinó que se centraven més en la llengua parlada i en l’ús de la llengua. És per això que quan vaig arribar a la segona escola i la professora o algú de la classe em preguntava per què una cosa era d’una determinada manera jo no li sabia respondre amb la norma gramatical, sinó que sempre li deia ‘perquè em sona millor’.
Enfocament oral i situacional
L’estiu de l’any passat em van donar una beca per anar a estudiar anglès a l’estranger i com a segon havia estat a Londres i m’havia enamorat d’aquesta magnífica ciutat, vaig decidir tornar-hi. La veritat és que he de reconèixer que el curs d’anglès va ser l’excusa perfecta per poder tornar a Londres encara que només fos durant el mes d’agost. És per això que al principi em feia una mica de mandra haver d’anar tres hores al dia a una acadèmia i haver-me de llevar super d’hora al matí (a les 7!), però tot això va canviar quan vaig veure com estaven orientades les classes. Tot el que fèiem era oral i l’únic que importava era que parléssim, de fet crec que només vaig agafar el bolígraf per apuntar el vocabulari que anava aprenent. És important tenir en compte que aquest tipus de classes només són possibles amb alumnes amb un nivell avançat ja que per tal de poder mantenir diverses converses de diferents temes abans has d’haver après força vocabulari i haver fet algunes classes de gramàtica.
Segons la meva experiència penso que tots tres mètodes han estat força importants. La veritat és que el segon i el tercer s’assemblen molt ja que tots dos donen molta importància al fet d’utilitzar a classe la llengua que s’està aprenent. Pel que fa al primer, em quedaria amb la part de la gramàtica ja que penso que la gramàtica també es necessària, sobretot si vols escriure correctament en aquesta llengua.
1 comentario:
No hi ha res millor que et concedeixin una beca per anar al lloc del qual t'has enamorat! La beca que et varem donar per anar a Londres estava super bé i jo penso que s'haurien de concedir més beques d'aquest estil!
MUAAAAAAAAAAA
Elisa!
Publicar un comentario