domingo, 1 de junio de 2008

Avaluació

Pel que fa als enfocaments d’avaluació que he experimentat més al llarg de la meva història com a aprenent de llengües són principalment l’avaluació sumativa, quantitativa, normativa i heteroavaluativa. La veritat és que les avaluacions eren sempre iguals ja que sempre eren al final del trimestre mitjançant una prova escrita que corregia el professor. En aquesta prova es pretenia veure si els alumnes havíem assolit els continguts del curs. No obstant això, recordo que el professor de geografia que vaig tenir a segon de batxillerat duia a terme una avaluació més coavaluativa, ja que a l’hora de puntuar les diferents preguntes de l’examen sempre tenia en compte la teva opinió. El propòsit d’aquest professor era que els alumnes féssim autoavaluació dels nostres propis exàmens i després es tractava de posar en comú el que nosaltres pensàvem i el que ell pensava, com una mena de negociació entre dues parts, tot i que ell era qui tenia l’última paraula.

Respecte als diferents enfocaments d’avaluació penso que no hi ha un que sigui millor que els altres i que, per tant, s’hagi d’aplicar en totes les circumstàncies, sinó que crec que l’enfocament d’avaluació ha d’anar molt lligat al tipus de matèria que s’està aprenent. Al llarg de la meva vida com a estudiant m’he trobat amb molts, i quan dic molts vull dir molts, exàmens que no m’han servit per aprendre absolutament res ja que dos dies després de l’examen ja havia oblidat tota la matèria. Pel que fa al cas concret de la llengua, crec que l’avaluació sumativa no té cap mena de sentit ja que l’aprenentatge de la llengua és una tasca molt continuada i en la que has d’anar treballant cada dia una mica i una prova final no acostuma a servir de res.

La majoria d’avaluacions que he hagut de passar (o més ben dit de patir) han estat els típics exàmens escrits, alguna vegada amb tests d’elecció múltiple inclosos. No recordo haver fet gaire treballs en grup, excepte els famosos crèdits de síntesi que fèiem a l’ESO, fins al moment d’arribar a la Universitat. Crec que puc assegurar que mai he viscut cap experiència memorable pel que fa a l’avaluació, ja que sempre l’he considerada com un petit mal tràngol pel qual hem de passar. Sóc conscient que no hem de confondre avaluació amb examen ja que hi ha diferents maneres d’avaluar però, suposo que per l’experiència que la majoria de nosaltres tenim, cada cop que sento la paraula ‘avaluar’ la primera imatge que em ve al cap és la d’un examen. Si em possés a comptar tots els exàmens que he fet al llarg de la meva vida com a estudiant no acabaria mai, tot i així els exàmens continuem posant-me molt nerviosa i crec que és una cosa a la qual mai m’acostumaré.

Pel que fa a la qüestió de si considero que he rebut avaluacions justes, diria que sí. El fet que els mètodes d’avaluació que he rebut hagin estat principalment normatius fa que si ho saps aprovis i si no ho saps no aprovis. Suposo que pels professors aquesta és la manera més fàcil de distingir entre qui ha assolit unes competències determinades i qui no ho fet.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Andrea!!
Jo igual que tu, les avaluacions que he "patit" sempre han estat exàmens finals. Suposo que a l'escola tots els professors es posen d'acord per fer el mateix, perquè segur que si algun fes una cosa més divertida...revolucionaria tots els nens! jejeje.
Només a la universitat he experimentat diferents formes d'avaluació.
ens veiem!!

isaura dijo...

Hola!!

Crec que sí, que la paraula justa quan es tracta d'exàmens/avaluació és patir...

Isaura

eLiSa dijo...

Jo també penso que gairebé totes les avaluacions a l'escola han sigut finals. Penso que es el més típic, tot i que ara comencen a canviar-se els mètodes i la manera d'enfocar l'ensenyament! A veure si canvia un poc perquè com segueixi aquest ritme no hi haurà professors!


MUAAAAAAAAAAAAAAAA

Elisa!

Eva Revilla dijo...

Hola,

Jo també he patit les avaluacions finals. Sembla que l'originalitat brilla per la seva absència, no?

Eva