Després d’uns dies de tenir el bloc una mica abandonat, ja torno a ser aquí. Avui per parlar sobre les diverses teories lingüístiques i psicològiques que he experimentat al llarg de la meva història com a aprenent de llengües. Abans de començar, però, he de comentar que en aquesta assignatura estem fent un gran exercici de memòria ja que suposo que molts de vosaltres estareu d’acord amb mi en el fet que de vegades costa molt tirar tants anys enrere i intentar recordar com eren les classes a les que potser varem assistir fa uns 10 o 15 anys. Tot i així, farem el que es pugui i ja veurem què surt.
Un cop fet l’exercici de memòria pertinent, diria que la teoria psicològica més representativa durant la meva experiència com a aprenent de llengües ha estat la conductista. El motiu pel qual crec que això és així és perquè només he après llengua a l’escola, ja que no va ser fins l’any passat que vaig assistir per primer cop a una acadèmia de llengües. Un dels factors que m’ha fet veure clar que el conductisme és la teoria que més he experimentat és el fet que té com a mètode l’ensenyament programat de gramàtica, ja que tant a les classes de català, castellà i anglès de la segona escola que vaig anar donaven moltíssima importància a la gramàtica de la llengua. Pel que fa a la primera escola (l’escola anglesa), em costa molt recordar-me de moltes de les coses que hi fèiem, però si recordo que la gramàtica no era tan important, en el sentit en què no ens passàvem les classes veient les diferents regles de la llengua, i el que més els interessava era que aprenguéssim amb tècniques més pràctiques, volien que aprenguéssim a base de parlar, escriure i llegir.
Pel que fa a la pregunta de ‘en quina teoria em sento més còmode’, doncs no sabria que respondre probablement perquè no les conec prou bé per triar-ne una. No obstant això, crec que el millor seria intentar agafar el millor de cadascuna d’elles ja que les majories absolutes no acostumen a ser gaire bones. En l’aprenentatge, el més important és sempre l’alumne i és per això que el sistema i el professor s’han d’adaptar als canvis i a les noves generacions. És bàsic avançar i evolucionar en tots els aspectes i veure que els alumnes d’avui en dia ja no són els de fa 30 o 20 o 10 anys, sinó que són els d’ara amb els seus inconvenients però sobretot amb les seves virtuts.
Un cop fet l’exercici de memòria pertinent, diria que la teoria psicològica més representativa durant la meva experiència com a aprenent de llengües ha estat la conductista. El motiu pel qual crec que això és així és perquè només he après llengua a l’escola, ja que no va ser fins l’any passat que vaig assistir per primer cop a una acadèmia de llengües. Un dels factors que m’ha fet veure clar que el conductisme és la teoria que més he experimentat és el fet que té com a mètode l’ensenyament programat de gramàtica, ja que tant a les classes de català, castellà i anglès de la segona escola que vaig anar donaven moltíssima importància a la gramàtica de la llengua. Pel que fa a la primera escola (l’escola anglesa), em costa molt recordar-me de moltes de les coses que hi fèiem, però si recordo que la gramàtica no era tan important, en el sentit en què no ens passàvem les classes veient les diferents regles de la llengua, i el que més els interessava era que aprenguéssim amb tècniques més pràctiques, volien que aprenguéssim a base de parlar, escriure i llegir.
Pel que fa a la pregunta de ‘en quina teoria em sento més còmode’, doncs no sabria que respondre probablement perquè no les conec prou bé per triar-ne una. No obstant això, crec que el millor seria intentar agafar el millor de cadascuna d’elles ja que les majories absolutes no acostumen a ser gaire bones. En l’aprenentatge, el més important és sempre l’alumne i és per això que el sistema i el professor s’han d’adaptar als canvis i a les noves generacions. És bàsic avançar i evolucionar en tots els aspectes i veure que els alumnes d’avui en dia ja no són els de fa 30 o 20 o 10 anys, sinó que són els d’ara amb els seus inconvenients però sobretot amb les seves virtuts.
1 comentario:
Hola,
Estic d'acord amb tu que el millor és una combinació de les teories. Em fa l'efecte que molts professors fan això: agafar el que els agrada de diverses teories.
Eva
Publicar un comentario